Ascens i caiguda del periodista i advocat Alfons Quintà: un relat magistral sobre les clavegueres del poder a Catalunya.
A la Catalunya dels anys en què Jordi Pujol guanyava les eleccions i els mitjans construïen la imatge d’un oasi, la trajectòria del periodista i advocat Alfons Quintà (1943-2016) reflecteix una perversa cruïlla d’assetjament i poder, diners i tràfic d’influències. Crescut a l’ombra de Josep Pla i periodista de gran prestigi durant la Transició, al llarg dels anys, gràcies al seu coneixement de les clavegueres del poder polític i financer, Quintà —artista consumat del xantatge, l’assetjament i la manipulació— va desenvolupar una carrera periodística fulgurant però plena de clarobscurs inquietants.
Va ser el primer delegat a Catalunya del diari El País, des d’on va destapar el cas Banca Catalana, desafiant el flamant President; fou el primer director de TV3 —nomenat, segons ell mateix va confessar, per tot el que sabia i callava de la rebotiga del poder—; va exercir de jutge suplent, i va acabar els seus dies, al Diari de Girona, denunciant les retallades en sanitat i la deriva del Procés. El tràgic colofó a la seva trajectòria es va produir el desembre del 2016, quan Alfons Quintà va assassinar d’un tret la seva exparella i a continuació es va suïcidar.
