«T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.»
La Michka està perdent l’habilitat per parlar. Ara que les lletres i els sons li volten pel cap en un remolí incontrolable, l’anciana ha de lliurar-se a l’evidència: ja no pot viure sola. Fins i tot si això significa deixar casa seva. A la residència on s’instal·la, dues persones l’acompanyen: les visites de la Marie, una veïna molt propera a ella, i les sessions setmanals amb en Jérôme, un jove logopeda que l’ajuda a trobar les paraules. Ells seran els que li permetran realitzar un important últim desig: dir «gràcies» a aquells que, molts anys abans, la van acollir i li van salvar la vida.
Després de Les fidelitats, Delphine de Vigan continua el seu viatge d’exploració dels sentiments, aquests llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones, i ens ofereix un relat de múltiples veus sobre la vellesa i la gratitud. Una novel·la lluminosa que se centra en les relacions humanes, amb una agudesa immensa per explorar l’ànima dels personatges.
«La novel·la de Delphine de Vigan és un himne a l’afecte, a l’agraïment, a tots aquells sentiments que ens uneixen i que ens fan humans.» Le Monde