Fa un any que la Gala va tenir un avortament al quart mes d’embaràs i la seva relació amb el Joan, el seu marit, ja no és la mateixa; alguna cosa es va trencar i durant aquest temps no han estat capaços de recuperar-la. Un dia abans de marxar junts per les vacances d’estiu, la Gala rep una trucada de l’Hug, la seva exparella, després de deu anys sense saber-ne res: té un càncer i li queden pocs mesos de vida. Aquesta trucada canviarà els plans de la Gala i farà que es replantegi la vida per complet. Durant aquesta agost a Barcelona, la Gala es retrobarà amb un passat que no va resoldre i s’enfrontarà als dols del passat i del present.
«El vaig sentir bategar, bategava fort dins meu, i vaig ser incapaç de donar-li vida. De fer-lo créixer. Recordo aquella sala gran, freda, amb un focus de llum que m’enlluernava, una llum que em feia mal als ulls, que m’intimidava, amb doctors que ni coneixia, ni ells a mi. L’última cosa que recordo és aquella màscara d’aire que em van posar mentre jo comptava fins a vint amb la tristesa absoluta, la por, la impotència i les meves paraules. No vull. Em van adormir amb els meus malsons més conscients. No sé quants minuts o hores vaig estar adormida, després que me’l traguessin de dins meu. El que sí que sabia és que ja no hi havia vida, ni mort. Aquest estiu hauria estat el meu primer sent mare, i soc aquí, en una Barcelona sola, on només vaig cap a la mort de l’amor».