El descobriment de l’amor, el sexe i l’amistat durant un estiu inoblidable.
Barcelona, 1989. A punt de fer setze anys, el Víctor veu com l’Arnau, el seu millor amic, té un greu accident la nit de Sant Joan i ha de ser operat d’urgència. Desbordat per l’angoixa que li provoca l’estat de salut de l’Arnau, marxa a contracor a Valcuerno, el poble del seu avi matern. És el primer cop que hi va a passar les festes i el seu apocament el tenalla, però la passió que sent pel Tour de França i la tossuderia d’un veí amb un passat intrigant l’ajudaran a fer amistats i a conèixer personatges fascinants que l’abocaran a viure situacions insòlites, completament allunyades del tedi que sentia a Barcelona.
Estiu DLF és el descobriment d’un món nou, un viatge iniciàtic en què l’obstinació per reivindicar-se, per descobrir l’amor i el sexe, empeny el protagonista a enfrontar-se amb les conseqüències dels seus actes, a patir l’aflicció de la culpa i a refer els llaços amb la seva família.
El Lucas mateix va treure una navalla, l’obrí i començà a marcar l’escorça de l’arbre: DLF, va escriure.
—Darío, Lucas y... joder, ¿ya me habéis puesto un mote? Sois unos cabrones.
—Hoy no es tu día, ¿eh? —es va mofar de mi.
—Te está tomando el pelo.
—¿Entonces?
—DLF: Delgado, LeMond y Fignon.
—¡Me gusta!
El tronc d’aquell om va ser el primer lloc on vam estampar la nostra firma; a sota hi vam inscriure la data de la gesta.