Una nova veu que aterra a Brunzits, la col·lecció de Juliana Canet.
Fa dos anys que l’Emma viu a Irlanda, aturada en un etern present, quan la mare li truca amb un anunci que la farà tornar a casa: «L’avi ha mort». La mort és una treva dins de la treva. Atura la vida de l’Emma i, al mateix temps, l’obliga a posar el rellotge en marxa per afrontar tot el que havia volgut deixar enrere quan va decidir anar a viure a Irlanda.
Un capítol és un retorn a casa, un aterratge a la quotidianitat, un passatge familiar, un retrobament amb la família quan tot ha canviat per sempre: «L’avi ha mort».
«El paratge és d’un verd estrident, impecable, impossible de descriure i injust de fotografiar. Els camps són figures geomètriques que divideixen les terres i acullen bestiar. Els pobles, rurals i costaners, són paisatges idonis per enviar amb un segell postal. És d’una bellesa incontrolable i difícil d’explicar. Irradia benestar, sembla viu, sa. Tot excepte el sostre que ho cobreix: el cel. El cel està a punt de plorar, aquí. Té l’ànima trista. Està desconsolat i viu amb la nostàlgia d’un estiu que no arribarà. És apagat i embolcalla el país amb el seu desànim. Tenyeix l’ambient de color gris perla i amaga un sol, tímid, que no es pot veure mai».